Gaudí i el llenguatge ocult de les matemàtiques
Obra arquitectònica
Construccions per a la Cooperativa Mataronense (1874 - 1885)
Entre els anys 1873 i 1885 Antoni Gaudí va mantenir una estreta amistat i relació professional amb Salvador Pagès i Anglada, un industrial tèxtil que el 1864 havia fundat la Cooperativa Obrera Mataronense. Gaudí va col·laborar intensament en les instal·lacions de la cooperativa, junt a l’arquitecte Emili Cabañes i l’enginyer Joan Brunet, quan aquesta es va traslladar de Gràcia a Mataró l’any 1874. Aquest va ser el primer projecte que va signar després d’aconseguir el títol d’arquitecte.
Treballs al parc de la Ciutadella (1875 - 1882)
Per pagar-se els estudis d’arquitectura, Antoni Gaudí va treballar de delineant amb el mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre, el qual va dirigir, entre 1873 i 1887, les obres del nou parc de la Ciutadella de Barcelona (on se celebraria l’Exposició Universal de 1888), així com del seu entorn.
Casa Vicens (1883 - 1888)
És el primer encàrrec important que va rebre Antoni Gaudí, tot just acabada la carrera d’arquitectura. Va ser un encàrrec de Manuel Vicens i Montaner, que volia una casa d’estiueig en un solar familiar a la vila de Gràcia. Gaudí va presentar el projecte el 1880, però les obres no van començar fins l’any 1883.
Temple Expiatori de la Sagrada Família (1883 - 1926)
És l’obra més coneguda de Gaudí, i s’ha convertit en un símbol de Barcelona arreu del món. L’arquitecte va dedicar més de la meitat de la seva vida a aquest temple, i hi va començar a dirigir les obres a final de 1883, en substitució de Francisco de Paula del Villar y Lozano, autor d’un primer projecte del qual només s’havia arribat a construir la cripta.
Des de la mort de l’arquitecte s’ha continuat construint i es preveu que estigui finalitzada al 2016.
Villa Quijano, El Capricho (1883 - 1885)
És una torre d’estiueig situada a prop del Palau de Sobrellano del marquès de Comillas, per a un parent d’aquest, Máximo Díaz de Quijano. La vil·la es va construir entre 1883 i 1885, i les obres van ser dirigides per l’arquitecte Cristóbal Cascante i Colom, mentre que Gaudí supervisava tot el procés des de Barcelona.
Pavellons de la Finca Güell (1884 - 1887)
A finals de 1883, Eusebi Güell va ampliar amb nous terrenys la gran finca que ja posseïa per herència al límit dels antics municipis de Sarrià i les Corts, i va iniciar- ne la transformació en residència d’estiu. Li va encarregar a Gaudí la reforma de la casa pairal i la construcció de la tanca de la finca, amb les corresponents portes i els pavellons d’accés. Va ser la primera col·laboració d’envergadura entre Güell i Gaudí, i l’arquitecte la completà el 1887.
Palau Güell (1886 - 1890)
El Palau Güell, és la culminació de l’etapa de joventut de Gaudí, una obra en la qual mostra el seu domini en l’ús de l’espai arquitectònic. Fascinat pel jove arquitecte, Eusebi Güell li encarregà el 1885 la construcció de la seva residència al centre de Barcelona, sense límit de despesa, i Gaudí va respondre amb una obra exuberant, pensada fins al més petit detall.
Pavelló de la Companyia Transatlàntica (1888)
Claudi López i Bru, segon marquès de Comillas i cunyat d’Eusebi Güell, li va encarregar a Antoni Gaudí el pavelló de la Companyia Transatlàntica, el principal consorci de vaixells transoceànics d’Espanya, per a l’Exposició Universal de
Barcelona l’any 1888. L’encàrrec per a Gaudí no era fer un pavelló nou, sinó adaptar-ne i reformar-ne un de ja existent, dissenyat per Adolfo García Cabezas per a l’Exposició Naval de Cadis de 1887.
Col·legi de les Teresianes (1889 - 1890)
A principis de 1889, Antoni Gaudí es va fer càrrec de les obres de l’escola i seu central de l’orde religiós de les teresianes, al municipi de Sant Gervasi de Cassoles. La construcció del col·legi s’havia iniciat l’any anterior segons el projecte d’un altre arquitecte, que va abandonar quan només se n’havien construït els fonaments.
Palau Episcopal d'Astorga (1889 - 1893)
El desembre de 1886, després de que s’incendiés l’antic palau episcopal d’Atorga, el bisbe Joan Baptista Grau, va proposar a les autoritats eclesiàstiques i ministerials que el seu amic Antoni Gaudí es fes càrrec de la construcció del nou palau. L’arquitecte en va presentar el projecte l’agost de 1887, però les obres no es van iniciar fins al juny de 1889 a causa d’algunes reticències i molts tràmits burocràtics.
Casa Fernández y Andrés, Casa Botines (1891 - 1892)
El 1891 els comerciants Simón Fernández i Mariano Andrés van encarregar a Antoni Gaudí la nova seu de la societat Fernández y Andrés a Lleó. L’empresa es dedicava a la banca i a la venda de teixits que compraven a Eusebi Güell, que va ser qui els va recomanar l’arquitecte. Gaudí va presentar el projecte el desembre de 1891 i ràpidament es van iniciar les obres, que es van acabar en un temps rècord el novembre de 1892.
Cellers Güell (1895 - 1900)
Són un conjunt de dues edificacions bastides situades a la Quadra del Garraf, finca que Eusebi Güell va adquirir l’any 1872 i on produïa els vins per als vaixells de la Companyia Transatlàntica. Antoni Gaudí, en col·laboració amb el seu ajudant i deixeble, Francesc Berenguer i Mestres, hi va construir un edifici destinat a celler i un altre reservat a habitatge del porter.
Casa Calvet (1898 - 1899)
La Casa Calvet va ser construïda per als fills del fabricant tèxtil Pere Màrtir Calvet, que van instal·lar al soterrani i als baixos el negoci fundat pel seu pare, mentre que
el pis principal es va reservar a domicili dels propietaris i els pisos superiors a lloguer. Aquest bloc d’habitatges constitueix una de les obres menys agosarades de Gaudí, amb una façana simètrica i modesta.
Park Güell (1900 - 1914)
El juliol de 1899 Eusebi Güell va adquirir una extensa finca a la muntanya Pelada de Barcelona per construir-hi una urbanització de luxe basada en el model de les ciutats jardí que es construïen a Anglaterra en aquells anys. La seva idea era dividir el terreny en 72 parcel·les, on cada client s’hi hauria d’edificar la seva pròpia casa.
Per construir aquesta urbanització Gaudí es va inspirar en la ciutat de Delfos, fent-ne una lliure interpretació de les tres fonts, el temple (sala hipòstila), o el teatre (la plaça del banc).
Porta de la Casa del Moro, Porta dels ocells (1900)
Al veure acabat El Capricho la família Moro, parents de Màximo Díaz de Quijano, van quedar vtant fascinats que van demanar a Antoni Gaudí que els hi dissenyés la porta d’entrada a casa seva.
Es tracta d’una porta per als cotxes amb la peculiaritat d’una petita obertura circular a la part superior la qual, segons l’arquitecte, és una porta pels ocells.
Torre Bellesguard (1900 - 1909)
A l’antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, Antoni Gaudí va construir-hi un habitatge familiar amb aspecte de castell gòtic. Es tracta de la casa que el 1900 Maria Sagués i Molins li va encarregar construir on al segle XV el rei Martí l’Humà hi havia tingut una torre. Va ser batejada com a Bellesguard per les bones vistes que ofereix.
Tanca i portal d'entrada de la Finca Miralles (1901 - 1902)
Entre 1901 i 1902 Antoni Gaudí va crear la tanca i el portal d’entrada de la finca del seu amic Ermenegild Miralles i Anglès, editor i fabricant de llosetes de cartró, a l’antic municipi de Sarrià. L’arquitecte va dissenyar la llarga tanca, de la qual avui dia només s’en conserva una petita part, amb un mur de pedra i una reixa metàl·lica de perfils ondulants.
Casa Batlló (1904 - 1906)
La Casa Batlló, al contrari del que es pugui pensar, va ser una reforma d’un edifici ja existent que l’industrial Josep Batlló i Casanovas va encarregar a Gaudí.
Aquesta obra, sense cap mena de dubte, és una de les més conegudes i apreciades.
Restauració de la catedral de Mallorca (1904 - 1914)
A principi de 1902, el bisbe de Mallorca, Pere Joan Campins i Barceló, va encarregar a Antoni Gaudí la restauració de la catedral de Palma de Mallorca. La reforma comportava la reparació de la façana del temple gòtic i la reordenació de l’espai interior. L’arquitecte va visitar l’illa en diverses ocasions al llarg de 1902 i 1903 i l’octubre d’aquest darrer any va presentar el projecte de restauració.
Finalment el projecte per la façana va ser rebutjat, però si se’n va reordenar l’interior.
Sala Mercè (1904)
El novembre de 1904 es va inaugurar a la Rambla de Barcelona la Sala Mercè, un local de cinema promogut pel pintor LluísGraner i Arrufí, projectat per Antoni Gaudí per als baixos d’un edifici ja existent. A la sala, amb una capacitat per a 200 persones, es projectaven creacions pròpies gravades amb el nou cinematògraf i s’escenificaven quadres musicals, combinacions de teatre, música i pintura dirigides pels escenògrafs catalans més famosos de l’època.
Taller dels germans Badia (1904)
Entre agost i desembre de 1904, Antoni Gaudí va construir el taller dels germans Josep i Lluís Badia i Miarnau, forjadors que havien treballat amb l’arquitecte en diverses obres sota les ordres de Joan Oñós.
Xalet del Catllaràs (1905)
El juliol de 1904 es va inaugurar al Clot del Moro (Castellar de n’Hug) la primera fàbrica de ciment pòrtland de Catalunya. Aquesta va ser construïda per un grup d’industrials encapçalats per Eusebi Güell, el qual va encarregar el projecte al seu gran amic Antoni Gaudí. A l’actualitat ha estat remodelat i ha perdut l’escala exterior.
Jardins de Can Artigas (1905 - 1906)
El 1905 Antoni Gaudí va passar un parell de dies a la Pobla de Lillet, per supervisar la construcció del Xalet del Catllaràs. Allà es va hostatjar a la casa del fabricant tèxtil Joan Artigas i Alart i, en agraïment per la seva hospitalitat, li va regalar a l’industrial un esbós pels jardins que aquest tenia a la font de la Magnèsia, junt a la fàbrica Artigas. Uns anys més tard el projecte va dur-se a terme.
Casa Milà. La Pedrera (1906 - 1910)
La Pedrera és l’última gran obra civil de Gaudí. Es tracta d’un monumental edifici d’habitatges projectat al passeig de Gràcia de Barcelona per a Pere Milà i la seva muller, Roser Segimon, que es van instal·lar al pis principal i van destinar els quatre pisos superiors a apartaments de lloguer. Tot i que avui en dia és una obra molt admirada, les formes sinusoïdals de la façana d’aquesta obra van ser objecte de burla en els seus dies.
Torre Damià Mateu, La Miranda (1906 - 1907)
La Miranda és el nom amb què es coneixia popularment la torre mirador construïda entre 1906 i 1907 en un dels extrems de la finca d’estiueig que l’industrial Damià Mateu i Bisa tenia a Llinars del Vallès. La construcció va ser un regal de Mateu a la seva dona, que l’utilitzava com a cosidor i lloc de trobada amb les amigues. Els baixos s’utilitzaven, així mateix, com a cotxeres.
Cripta de la Colònia Güell (1908 - 1914)
El 1898 Eusebi Güell va encarregar a Antoni Gaudí la construcció d’una església per a la colònia tèxtil que havia fundat als afores de Barcelona l’any 1890. L’arquitecte va plantejar un ambiciós projecte i li va dedicar deu anys d’estudis previs, en els quals va desenvolupar una innovadora i conegudíssima maqueta funicular del temple.
Escoles de la Sagrada Família (1908 - 1909)
L’Associació de Devots de Sant Josep, l’entitat que dècades enrere havia impulsat el projecte de la Sagrada Família, va encarregar a Antoni Gaudí un edifici per acollir
les escoles dels nens de la parròquia. La nova construcció es va aixecar als terrenys on més endavant s’hauria de construir la façana de la Passió del temple, ja es preveia desmuntar-la, però la peculiaritat de la seva estructura, amb formes conoïdals tant al sostre com a les parets, va fer que fos desmuntada i reconstruïda al lloc on es troba actualment.