Gaudí i el llenguatge ocult de les matemàtiques
Projectes no realitzats
Quiosc Girossi (1878)
El maig de 1878, Gaudí va realitzar el projecte del quiosc model, quan el comerciant Enric Girossi va presentar a l’Ajuntament de Barcelona la proposta d’instal·lar a la ciutat una vintena de quioscs que combinarien serveis d’urinaris públics amb parades de venda de flors. Aquest tenien base de marbre, columnes i marquesina de ferro i grans plaques de vidre.
Fanals del passeig de Mar (1880)
Gaudí va dissenyar uns fanals elèctrics per col·locar al passeig de Mar, davant el port de Barcelona, un cop es s’acabés d’enderrocar la muralla de mar. La proposta la va idear en col·laboració amb l’enginyer Josep Serramalera i Aleu, que n’havia de dur a terme l’execució i que el març de 1880 va presentar el projecte a l’Ajuntament de Barcelona. Finalment la idea es va desestimar.
Pavelló de caça del Garraf (1882)
Aquest va ser el primer encàrrec important d’Eusebi Güell a Antoni Gaudí, el qual no es va arribar a materialitzar. Era el projecte d’un pavelló de caça a la finca que Güell tenia a la costa del Garraf, al sud de Barcelona. Gaudí va dibuixar-ne un detallat alçat, en el qual s’hi poden veure els trets principals de les primeres obres de l’arquitecte: una construcció de totxo vist amb una gran torre, d’estil neogòtic i neomudèjar, que recorda a altres edificis com El Capricho de Comillas i la Casa Vicens.
Capella de l'esglèsia d'Alella (1883)
Antoni Gaudí passava alguns estius a Alella, a la torre que hi tenia un dels seus clients, Manuel Vicens i Montaner, el qual li havia encarregat la Casa Vicens de Gràcia. Per a aquella casa d’estiueig va dissenyar un armari i una xemeneia.
Missions Franciscanes (1892 - 1893)
A la segona meitat de 1891, Antoni Gaudí va acompanyar el segon marquès de Comillas en un viatge per Andalusia i el nord d’Àfrica, on van visitar les ciutats de Ceuta i Tànger. El marquès tenia la intenció de finançar la construcció d’unes missions dels pares franciscans a Tànger, i Gaudí en va desenvolupar un projecte al llarg de 1892 i 1893.
Façana del santuari de la Misericòrdia de Reus (1903)
La primavera de 1903, Antoni Gaudí va visitar Reus, acompanyat d’alguns dels seus col·laboradors, per presentar a la junta administradora del santuari de la Misericòrdia un projecte de reforma de la façana del temple
dedicat a la patrona de la ciutat. La proposta, de la qual només es conserven un parell de croquis, consistia en construir un pòrtic monumental amb una gran escultura de la Verge.
Xalet Graner (1904)
Lluís Graner i Arrufí, l’amo de la sala de cinema Mercè, va encarregar a Antoni Gaudí la construcció de la seva casa de Sant Gervasi de Cassoles, a l’actual barri de la Bonanova. L’arquitecte va confeccionar un xalet de formes toves, coronat per una creu de quatre braços, a mig camí entre els pavellons d’entrada del parc Güell i la Casa Batlló que tot just es començava a construir.
Monument a Jaume I (1907)
El 1907 se li va oferir a l’arquitecte la possibilitat de crear un monument a Jaume I per la commemoració del setè centenari del naixement del rei de la Corona d’Aragó, que s’havia de celebrar el 1908. L’arquitecte va respondre amb una proposta que anava més enllà d’una simple estàtua i plantejava importants transformacions urbanístiques.
Hotel Attraction (1908)
El maig de 1908, dos financers estatunidencs van encarregar a Antoni Gaudí la construcció d’un hotel per l’illa de Manhattan. L’arquitecte es va engrescar amb el projecte i en va realitzar alguns croquis inicials que, si s’haguessin dut a terme, haurien fet de l’edifici una de les obres més espectaculars de Gaudí, però finalment es va desestimar per les complicacions que haurien fet durar la construcció ben bé una dècada.
Monument a Torras i Bages (1916)
En morir Josep Torras i Bages, bisbe de Vic i amic íntim d’Antoni Gaudí, l’arquitecte va dirigir la creació d’un bust per a l’homenatge que se li va dedicar l’abril següent. L’escultura va ser executada pel seu col·laborador Joan Matamala i Flotats i, un cop celebrat l’homenatge, Gaudí se la va endur a la Sagrada Família, on pensava col·locar-la en un gran monument dedicat al bisbe al costat de la façana de la Passió.
Monument a Prat de la Riba (1917 - 1918)
Antoni Gaudí tenia en molta estima Enric Prat de la Riba, el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, i després de la mort d’aquest, l’arquitecte va fer un croquis d’un monument a la seva memòria.
Mesos més tard, un deixeble i col·laborador de Gaudí, Lluís Bonet i Garí, va recuperar la idea i va presentar un projecte de monument per a Castellterçol, la vila natal de Prat de la Riba.
